El lliurament de premis del XVII Concurs de Cartells i el concert En Veu de Totes protagonitzen una de les cites destacades de les XXIII Jornades contra les Violències Masclistes, organitzades per la Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Un somriure convertit en símbol d'igualtat, la unió entre dones i el desig que les noves generacions cresquen lliures de violència masclista. Són les tres propostes reconegudes en el XVII Concurs de Cartells contra les Violències Masclistes de Mislata, els premis del quals es van entregar en el Centre Cultural Carmen Alborch. Una cerimònia en la qual l'art i la música van compartir protagonisme dins de la programació municipal del 25N.
El primer premi va ser per a Ángel Blanco per Ni un somriure trencat. Igualtat sense por, una obra que juga amb el doble significat d'un somriure i el símbol de la igualtat. La cerimònia també va reconéixer el talent de dos artistes locals. Natalia Cebrián va rebre un dels guardons per Totes som una, un cartell que reivindica el suport mutu entre dones, més enllà de les diferents realitats que viu cadascuna. Per part seua, Laura Molina va ser premiada per Que la violència no siga part de la seua història, una proposta que posa la mirada en les noves generacions i en l'esperança d'un futur lliure de violència masclista.
L'alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, i la vicealcaldessa i regidora de Polítiques d'Igualtat, María Luisa Martínez Mora, van entregar els premis i van dirigir unes paraules al públic.
Durant la seua intervenció, Bielsa va defensar la necessitat de mantindre la lluita contra les violències masclistes: “Tenim el compromís i farem tot l'esforç possible perquè Mislata siga una ciutat que es conega i reconega per la igualtat i per la lluita contra les violències masclistes. Necessitem que la nostra veu continue sent forta i que cap persona pense que aquesta lluita ja està guanyada, perquè podem retrocedir. Per això, enfront del silenci i enfront dels missatges que neguen la realitat i els missatges d'odi, a Mislata més compromís, més esforç i més dedicació”.
L'art com a eina de denúncia
Després del lliurament de guardons, va arribar el torn de l’Agrupació Vocal Dissonants, que va portar a l'escenari En Veu de Totes, un concert que va acabar amb el públic en peus i una llarga ovació.
Durant una hora, aquest cor format per dones de diferents generacions va contar la història de Luka, una protagonista que travessa el cicle de la violència masclista i lluita per recuperar la seua vida. La por, el control i l'aïllament van anar donant pas a un relat de superació que les integrants de Dissonants van construir a través de les seues veus, la interpretació i una cuidada posada en escena.
La música en directe, acompanyada de piano, clarinet, acordió i percussió, es va entrellaçar amb la narració i els recursos audiovisuals. Les cançons van anar recorrent les emocions de Luka i van acostar al públic una realitat que moltes dones coneixen massa bé. Una història que va trobar en la música una manera d'expressar el que sovint resulta difícil comptar amb paraules.
L'actuació de Dissonants va portar així a l'escenari una de les qüestions centrals d'aquestes jornades: la necessitat de reconéixer les diferents formes que adopta la violència masclista, fins i tot aquelles que comencen de manera quasi imperceptible. El concert va aconseguir emocionar al públic congregat, que va acomiadar a l'agrupació amb una llarga ovació.

































